quan l'arma e·l cors li coman,
adoncs sent al cor tal dolçor
que anc no la sentí major,
e dic a la Verge plorant:
- Veus-me, Dona,·n vostre coman!-
Ramon Llull
Dona, m'encomane a tu
car m'has trastocat el cor
i ara veig el que no veia,
arbres grans i protectors
que amb ses branques m'aconhorten,
i ensume perfum de pluja
sobre la terra i la mar,
i el vent escampa murmuris
pare l'orella i escolte
per si m'arriba el teu nom,
per delit de l'escalfor
al sol estenc mans i esquena,
i prenc timonet i sàlvia
com un beuratge sublim
que adobe amb mel de romer
i amb primor de ton pensar.
(Itineràncies poètiques 17 de febrer, 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada