Paraules vedades

Vedà la paraula l'amat a son amic, e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

Ramon Llull

Encimbellat en escala d'ivori
sobrer de paraules llausangeres
l'amat, soberg, les vedà a l'amic
i aquest, devot, enamorat de mena
restà assegut al sòcol del silenci
en la quietud i el temps prudent
i en hores calmes, calladament alçava
els ulls amorosits envers l'amat
i esguardant-lo silent s'aconhortava.

 (Itineràncies poètiques 27 de juny, 2016)

Retrets

Escarnien e reprenien les gents l'amic per ço cor anava com a foll per amor. E l'amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat. 

Ramon Llull

Si sabésseu estimar tant com jo, si comprenguésseu quan sublim, quan grandiós és amar, no esmerçaríeu el vostre tedi i les vostres paraules infames a menysprear allò que comporta el suprem patiment i el goig suprem, ço que ens fa, homes i dones, els més grans car als ulls de l'Amat, i als de l'univers sencer, res no hi ha de més poderós que l'amor.

(Itineràncies poètiques 3 de juny, 2016)

Sobre honor i deshonor

Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat. 

 

 Ramon Llull

 

I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

(Itineràncies poètiques 2 de maig, 2016)

Els ulls vessen amor

- Digues, foll: has vergonya de les gents con te veen plorar per ton amat? 
Respòs que vergonya sens pecat és per defalliment d'amor qui no sap amar. 

 Ramon Llull

Roger van der Weyden

Per què amagues al món les llàgrimes

antigues que afloren sens atur als teus ulls?

Pensa que no és vergonya estimar fora mida

sinó ocultar les arts que empra l’Amat

per mantenir tothora les amors de l’Amic

i els compliments car ell no sap amar.

(Itineràncies poètiques 16 d'abril, 2016)

El bes de fidelitat

Entresenya's l'amat, a son amic, de vermells e novells vestiments; e estén sos braços per ço que l'abraç, e enclina son cap per ço que li do un besar, e està en alt per ço que el pusca atrobar.

Ramon Llull

Si l'Amat se'm fes present amb bells vestits
ben alt, ornat amb llur somrís fervorós
i un nou gest d'abraçada
jo li renovellara la meua devoció
amb el bes permanent més fidel
com a símbol i glòria del meu amor perenne.

(Itineràncies poètiques 6 d'abril, 2016) 

On va l'amor no correspost?

Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries?
Respòs, e dix que amaria per ço que no morís, con sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.

Ramon Llull

Oleg Shuplyak

En hora de repòs, l'Amic retrobà l'orat
que sempre li era al pensament
en ses cavil·lacions amatòries
i li feu aquesta requesta:
On va l'amor no correspost per l'Amat?
Va a donar vida a la vida
que amb la mort ningú no estima ni viu.

(Itineràncies poètiques 15 de març, 2016)

Ma(donna)

ab la qual parle en pregant
quan l'arma e·l cors li coman,
adoncs sent al cor tal dolçor
que anc no la sentí major,
e dic a la Verge plorant:
- Veus-me, Dona,·n vostre coman!-
         
                                                            Ramon Llull

Dona, m'encomane a tu
car m'has trastocat el cor
i ara veig el que no veia,
arbres grans i protectors 
que amb ses branques m'aconhorten,
i ensume perfum de pluja
sobre la terra i la mar,
i el vent escampa murmuris
pare l'orella i escolte
per si m'arriba el teu nom,
per delit de l'escalfor
al sol estenc mans i esquena,
i prenc timonet i sàlvia
com un beuratge sublim
que adobe amb mel de romer
i amb primor de ton pensar.

(Itineràncies poètiques 17 de febrer, 2016)

Refilets d'amor

Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba. Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; car en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat. 

 Ramon Llull

S'aplegà l'Amic al verger on passejava cabòries d'amor, i arribà l'alba, i vingué l'ocell que entonava llurs cants. I digué l'Amic a l'ocell: Canta, que el teu refilet és entenedor llenguatge d'amor car s'enduu el meu pensament vers l'Amat.

(Itineràncies poètiques 1 de febrer, 2016)

Amb ses tribulacions s'aconhorta

Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.

             Ramon Llull   

En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.

 (Itineràncies poètiques 19, gener, 2016)

Llum al cor

Demanà l'Amic al seu Amat
si havia romàs en Ell
cap cosa per a estimar;
i l'Amat respongué que allò
per què l'amor de l'Amic
podia créixer, era per estimar.

                             Ramon Llull

Demanà l'Amiga a l'Amada:
com sabré si és amor
o és enyor de l'amor aquest pesar?
Respongué l'estimada:
per la llum en el cor
que mai s'apaga. 

(Itineràncies poètiques 4, gener, 2016)